Carme Ruscalleda ha fet un repàs a la seva experiència en el món de la cuina tant tradicional com moderna però sempre a partir de producte fresc, de proximitat i de qualitat. Ens divertim menjant, donem corda al teixit econòmic i formem a la gent jove en aquella cuina que s’ho mereix.
Carme Ruscalleda i Serra
Maresmenca de Sant Pol, ve d’una família agricultora comerciant.
Va estudiar l'ofici de xarcuteria, i es va incorporar al negoci familiar (una xarcuteria) amb el seu marit Toni Balam.
El 1988 van obrir el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar , en tres anys va aconseguir la seva primera estrella de la Guia Michelín , el 1996 va guanyar la segona i el 2006 la tercera.
El 2004 va obrir un restaurant de cuina catalana a Tòquio , també anomenat Sant Pau . Actualment és l'única dona del món que té set estrelles de la Guia Michelin, tres pel seu restaurant Sant Pau a Sant Pol de Mar ,dos per Moments, a Barcelona al capdavant de les cuines del qual hi ha el seu fill Raül Balam i dos més pel restaurant Sant Pau a Tòquio.
La seva cuina està fonamentada en la tradició de cuina catalana , però donant sempre un toc de modernitat. El fet d'obrir un restaurant al Japó , i els seus viatges conseqüents al país, ha fet que s'interessi per algunes tècniques culinàries d'aquest país, adaptant-les a la cuina i productes catalans.
Es manifesta preocupada perquè la seva cuina sigui saludable, per això se centra en els productes de temporada de la seva terra. Sovint barreja referències literàries en les creacions culinàries.
Ha publicat llibres, destaquem , entre d’altres: _
L’any 2004 va rebre Premi Creu de Sant Jordi , la màxima condecoració catalana.
Trajectòria professional
La Carme Ruscalleda és filla de pagès que tenia botiga. Botiga on es venia molt a granel i era el maitanquis. Treballava perquè tocava i ningú li va preguntar mai què volia ser de gran. Va aprendre a cuinar la temporada. La botiga es va modernitzar. Havien d’oferir carn fresca a la nova botiga i es va formar en tècniques de tocinaire. Això li va transformar el caràcter perquè podia fer les botifarres clàssiques però també de noves amb formatges o altres maneres. Això va ser una sort perquè gaudia treballant i una altra sort va ser que es va casar amb el Toni Balam.
Tots dos, eren els anys 70, van fer guardiola per a conèixer restaurants del país. HI havia una cuina diferent de la de casa. També va ser un moment que va descobrir que el client necessitava ajuda i per això cada dia hi havia uns productes diferents amb menjar per emportar. Anaven camí cap a una cuina diferent. Van començar a acariciar la idea de fer una cuina bistrop en horari de botiga sobre la botiga, però davant de la botiga hi havia una finca que tenia un gran pati i costava el mateix que fer el pis de sobre. Amb els consells de la família van decidir adquirir la finca i així fou com el 1988 es va estrenar el Sant Pau. Aquest nou espai amb un magnífic jardí amb vistes al Meditarrani també la va motivar a preparar a tractar més la cuina del mar.
La cuina d'avui, de sempre i del futur
Un restaurant és un lloc on gaudir i també hi ha d’haver salut. Avui es parla de km 0 com ho feia el nostre avi. Cal tenir idees i en la cuina és important apuntar allò que ha sortit bé. En un mon que ha canviat. Quines gammes de producte tenim avui en dia
De la nostra ma està que no es perdi qui hi ha el darrera, els pagesos.
No hem de perdre mai la fideuà, els arrossos, el fricandó però tampoc estar tancats a productes de l’altra punta del mon. I així va ser com després va acabar obrint restaurant al Japó, l’any 2004. Amb la cuina japonesa va obtenir tècniques noves...brou amb alga que deixa el glutamat monosòdic el qual és un potenciador de sabor o cuinar amb aigua de mar
A l’octubre del 2018 van tancar el Sant Pau, amb un menjar homenatge al Maresme. Però continua al peu del canó reivindicant la modernitat però no perdre valors de sempre i ajudant els joves en la seva formació i en les seves creacions.
Continua treballant a Tokio, des de casa i fent difusió i molt al dia, com és el menú que ha fet a Barcelona inspirat en els ODS i els 17 objectius.
Som el que mengem, som el que ens movem, som el que ens sentim. Busquem una professió que ens agradi, que ens atrapa. I avui hi ha molts joves al darrere que empeny el carro.
En el torn de preguntes la Carme Ruscalleda explica que els productes han de tenir la traçabilitat. Hem de saber que mengem. Ha d’estar tot documentat amb totes les garanties de salut. Hem de saber qui ha matat el conill i que ha menjat.
Es podria fer el mateix menú a Tokio i Barcelona? Si, però el producte fresc tenen sabors diferents i això s’ha de tenir en compte.