En Pere Alzina ens ha parlat de la biodiversitat urbana amb els animals i les plantes que conviuen amb nosaltres. La ciutat i els pobles també son ecosistemes, ecosistemes urbans que arreu del mon comparteixen 11 característiques comunes. Els ecosistemes urbans també poden ser un lloc per afavorir la biodiversitat.

EL CONFERENCIANT

Pere Alzina Bilbeny, biòleg, consultor, comunicador ambiental i guia de natura.

Frida Kahlo, (Ciutat de Mèxic, 1907 - 1954) va ser una pintora mexicana. La seva figura transcendeix l’art per esdevenir un símbol de resistència, autenticitat i llibertat creativa. Frida va transformar les seves experiències més íntimes —la malaltia, l’amor, la frustració, la passió— en imatges d’una força extraordinària, plenes de símbols, colors i mirades. A la seva obra, la cultura mexicana es reivindica amb orgull i la vulnerabilitat es converteix en una forma de poder.

Les cèl·lules mare són cèl·lules especials capaces de dividir-se indefinidament i de transformar-se en diferents tipus de cèl·lules del cos (200 tipus diferents). Són essencials per al desenvolupament, la reparació i el manteniment dels teixits. Els tipus principals de cèl·lules mare són les embrionàries, les adultes i les induïdes -reprogramades- al laboratori. Els avantatges, presents i futurs, són enormes des de la regeneració de teixits danyats a assajos segurs de medicaments.

LA CONFERENCIANT

Aquest any es commemoren els 150 anys de la mort de Georges Bizet  (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875), figura cabdal de la música europea del segle XIX. La seva òpera Carmen, convertida en un referent universal, continua essent un punt de trobada entre tradició i modernitat. L’efemèride ens ofereix l’oportunitat de reconèixer la vigència de la seva aportació artística i el seu impacte en la cultura contemporània. Un recordatori del valor perdurable d’una de les obres més influents del repertori operístic.

Les llums del sistema sanitari són els seus professionals, són els seus resultats, les seves instal.lacions mentre que les ombres són el mal pronòstic, l'excessiva politització en alguns temes i la mala organització. I sempre tenint ben clar que no podem donar per fet el sistema que tenim actualment, la societat i les prioritats polítiques van canviant.

EL CONFERENCIANT

Hem parlat de l’eclipsi del segle. On s’ha d’anar a veure, com s’ha d’anar a veure, com es pot fotografiar.... El 1905 va ser el darrer eclipsi total de sol a Catalunya i el 2.180 serà el proper. No ens el podem perdre. Es un esdeveniment que mourà a multitud de persones.

EL CONFERENCIANT

Joan Anton Català, divulgador científic escriptor i consultor.

Es Master especialitzat en astronomia i astrofísica, i també químic quàntic.

Avui hem parlat de desigualtats i de l’estructura social tot i que avui en dia se’n parla molt poc. I és important, perquè si hi ha desigualtats podem dir que no tothom té llibertat d’opcions o sigui llibertat de triar. Hem après a distingir entre Diferència, Desigualtat i Diversitat i un munt de conceptes més.

LA CONFERENCIANT

Cristina Sánchez Miret, és doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora titular de sociologia des del 1995.

Avui a la conferència sobre Nicaragua ens hem apropat a la seva història des que formava part del Virregnat de Mèxic fins a l’actualitat tot entrant més detalladament a la revolució sandinista, el retorn de Daniel Ortega i la situació actual. Ha acabat la conferència amb una explicació de les Relacions de Nicaragua amb Catalunya i amb Arenys de Mar.

EL CONFERENCIANT

Joaquim Rabella Vives. Arquitecte i cooperant internacional

En Pol Forn-Díaz ens ha parlat de la física quàntica -de manera entenedora- i d’ordinadors quàntics, a partir de quatre preguntes claus. Perquè volem ordinadors quàntics si ja n’hi ha de convencionals? Com els construïm aquests ordinadors? Com que avui en dia ja són una realitat, com són aquests ordinadors? I quins són els riscos dels ordinadors quàntics? donat que com tota tecnologia hi ha una part que s’ha de vigilar.

EL CONFERENCIANT

A partir de l’any 1938 moltes ambaixades estrangeres a l’estat espanyol es van anar instal.lant al voltant de Caldes d’Estrac (Caldetes en el seu moment), des d’Arenys fins a Llavaneres. I s’hi instal.laven per fugir de la guerra, tenir més tranquil.litat i per la seva posició a prop de Barcelona i de França, tocant el mar i amb vies de comunicació cap a la frontera.

EL CONFERENCIANT