Giacomo Puccini, compositor italià (Lucca, 22 de desembre de 1858 — Brussel·les, 29 de novembre de 1924). La conferència es fa amb motiu dels cent anys de la seva mort.

Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca. El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà (1880), on fou deixeble de Ponchielli. Aquest l’animà a compondre òperes: la primera fou l’obra en un acte Le Villi (1884), que assolí un èxit sorollós. El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger (s’estrenà el 1892 a Madrid). L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut (Torí, 1893) i la consagració definitiva fou La bohème (1896). Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien iniciat Mascagni i Leoncavallo, però que ell convertí en el darrer gran estil de l’òpera italiana. Seguiren nous èxits: Tosca (1900, a Roma) i Madama Butterfly (1904). Amb aquesta inicià una sèrie d’experiències musicals tendents a incorporar elements exòtics (que ja apuntaven en obres anteriors), tant en l’escriptura musical com en els temes escollits. Madama Butterfly fou la darrera òpera de les quatre que escriví sobre texts de G.Giacosa i L.Illica. Incidí novament en l’ambient exòtic en La fanciulla del West (1910, estrenada a Nova York). La Primera Guerra Mundial frenà la seva carrera, però el 1917 reeixí a estrenar una obra menor, La rondine , i el 1918 presentà Il Trittico , format per tres òperes curtes ( Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi ), al Metropolitan de Nova York. Afectat d’un càncer de gola, no pogué acabar Turandot , òpera d’ambient xinès (Franco Alfano hi afegí una breu conclusió) que s’estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 1926. Hom ha remarcat la importància dels personatges femenins de les seves òperes, la seva orquestració rica i original, les seves troballes harmòniques i el seu extraordinari sentit teatral, que fa que les seves òperes siguin gairebé totes en el repertori internacional. També escriví Crisantemi per a quartet de corda (1890), un Rèquiem (1905) i algunes obres per a cant i piano. (extret  d'Enciclopèdia Catalana)

EL CONFERENCIANT

Joan Vives Bellalta, assidu conferenciant de l’Aula tant en les conferències del curs acadèmic com en el Febrer Musical, que enguany també comptarem amb la seva participació, juntament amb Pere-Andreu Jariod Ventura (Començarà el divendres 7 de febrer a les 6 de la tarda a la Sala Noble del Calisay). Joan Vives és flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical.

Inicia la seva formació a l'Escola de música de Mataró. Va estudiar flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona,

Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals,

Ha estat professor d'història de la música a l' ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).

El 1981 va impulsar la creació de la " Setmana de Música Antiga de Mataró ", de la qual n’és el director artístic.

El seu inici en el món de la ràdio va ser en el període 1982-1984 a Ràdio Mataró. Actualment és locutor-redactor de Catalunya Música (emissora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ) des de l'inici de les seves emissions el maig de 1987.

Pel que fa als reconeixements , destacarem entre d’altres, els " Premis de Ràdio Associació de Catalunya " amb el " Reconeixement a la trajectòria de més de 30 anys com a divulgador musical " donat l’any 2018.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA PER LA BIBLIOTECA D'ARENYS DE MAR

• Abell, Arthur M. Música i inspiració : converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg. Barcelona : Fragmenta Editorial, 2020. ISBN 9788417796402.
  https://aladi.diba.cat/record=b1963839~S91*cat

• Alier, Roger. La Discoteca ideal de la ópera. Barcelona : Planeta, 2001. ISBN 8408012851.
  https://aladi.diba.cat/record=b1189333~S91*cat

• Alier, Roger. Historia de la ópera. Barcelona : Ma Non Troppo, [2002]. ISBN 9788412136630.
  https://aladi.diba.cat/record=b1284483~S91*cat

• Puccini, Giacomo. La Bohème. Spain : Universal, 2008. Núm. i segell musical: 0028947664284.
  https://aladi.diba.cat/record=b1545367~S91*cat

• Puccini, Giacomo. Tosca. London : Decca, 1986. Núm. i segell musical: 414 597-2
  https://aladi.diba.cat/record=b1137785~S91*cat

• Puertas Esteve, David. 100 coses que has de saber de l’òpera : mites i llegendes de l’espectacle més gran de tots els temps. Valls : Cossetània, 2016. ISBN 9788490343883.
  https://aladi.diba.cat/record=b1820355~S91*cat

• Riding, Alan. Ópera : [compositores, cantantes, argumentos, representacions]. Pozuelo de Alarcón : Espasa Calpe, 2008. ISBN 9788467026054.
  https://aladi.diba.cat/record=b1499515~S91*cat