De Carreras se sap molt però no en tota la seva amplitud. Avui coneixerem més aquest cantant que ha estat molt lligat al Liceu i que sempre ha actuat amb entusiasme. Un entusiasme que transmet en les seves interpretacions i que emociona. Per això diem que Carreras és la veu de l’ànima.

El conferenciant

Treballa al Gran Teatre del Liceu i ha impartit conferències sobre òpera per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona dins del projecte Liceu al territori, a moltes Aules, centres d’ensenyament, entre altres equipaments culturals. A la nostra Aula va venir el passat més d’abril (2022) per fer-nos una introducció de l’òpera de Mozart que vàrem veure al Gran Teatre del Liceu: Cosi fan Tutte. A més a més publica articles en diferents mitjans especialitzats en música clàssica-

Els primers anys i vocació musical

Neix a Barcelona, l’any 1946 en plena postguerra. Són anys complicats. El pare que havia estat mestre en la República va trobar treball com a guarda municipal i la mare tenia una perruqueria a casa. L’any 1951 van anar tota la família a l’Argentina per a trobar unes millors condicions de vida, però l’experiència només va durar 6 mesos. L’any 1953 veu la pel·lícula “El gran Caruso”, interpretada per Mario Lanza, queda impactat i manifesta que vol ser tenor. Tant és així que canta per les clientes de la perruqueria de casa seva i hi guanya unes propines.

El 3 de gener de 1958 debuta al Liceu fent paper de nen a l’obra Maese Pedro, dirigida per José Iturbi.

Va començar a estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona compaginant amb els estudis de cant. En un moment determinat escolta Giuseppe Di Stefano en Un ballo in maschera i veu molt clar que allò és al que es vol dedicar.

A la vida també hi ha moments de sort, i aquest moment va esdevenir quan estudiant al Conservatori del Liceu, el va escoltar Carles Caballé, germà de la ja coneguda internacionalment Montserrat Caballé. Des d’aquell moment va rebre el suport de la diva catalana i amb ella va fer Norma (encara no com a primer tenor) el 8 de gener de 1970 i el 19 de desembre de 1970 va tenir el primer paper de tenor amb Lucrecia Borgia.

Consolidació i reconeixement mundial

El 1971 guanya el concurs de Veus Verdianes, cantant Un ballo in maschera. Giuseppe di Stefano formava part del jurat.

L’any 1975 actua per primer cop a l’Scala de Milà. Com a anècdota ens diu el conferenciant que el vestit que duia a l’obra li va donar en Giuseppe di Stefano el qual havia utilitzat ell mateix actuant amb Maria Callas. L’actuació a l’Scala fou un èxit total. Carreras va triomfar plenament a la “meca” de l’opera.

Des d’aquell moment va passar a ser un tenor imprescindible. Va gravar amb els millors directors com Herbert von Karajan. En total, Carreras, té gravades més de 50 òperes.

El Liceu de Barcelona

Malgrat el reconeixement internacional sempre ha estat fidel al Liceu, actuant sempre que ha pogut tot i guanyant menys que a altres llocs. Al Liceu ha interpretat òperes com Don Carlo, Romeo i Julieta, La Gioconda, i a l’any 1986, Carmen de Bizet.

La malaltia

L’any 1987 va ser diagnosticat de Leucèmia. Va estar uns quants mesos en tractament a Seattle on va rebre infinitat de missatges de suport. Com a detall emotiu, ens comenta el conferenciant, que hi havia gent que com que no sabien on era exactament  posaven com a adreça: Carreras, Tenor, Seattle. Altrament també fou un moment de recuperació de l’amistat que havia perdut amb en Plácido Domingo.

La recuperació

El juliol de l’any 1988 va tornar a cantar, en aquesta ocasió a l’Arc de Triomf de Barcelona. El 1989 Cristobal Colón i el 1993 Fedora de Giordano. Aquesta fou la seva darrera òpera al Liceu abans que es cremés el 1994.

La seva millor obra

Si la seva veu i les seves interpretacions són d’una qualitat excepcional. No és pot dir menys de la seva gran obra com és la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia. Ha fet concerts per a recaptar fons per la fundació i ha continuat treballant fins que algun dia decideixi retirar-se. Sempre tindrem les seves gravacions i com no, les que van fer el 1990 els tres tenors més famosos del moment (Carreras, Pavarotti i Domingo).