Avui en dia hi ha més informació al nostre abast com mai n’hi ha hagut en la història, però això també ha anat acompanyat d’un augment remarcable de les noticies falses. Com saber d’estriar unes de les altres? Hi ha manera?
Antoni Bassas Onieva
Periodista i guionista de ràdio i televisió. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1978 va començar a col·laborar a Radio Joventut i després 1981 va treballar a Ràdio Barcelona. Aquell mateix any es va integrar a l‘equip de retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal. Va treballar amb ell durant catorze anys, en les retransmissions esportives dels partits del Barça. Fins al 1985 el programa s ‘emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d ‘aquell any, a Catalunya Ràdio.
Sense abandonar Catalunya Ràdio, el 1995 va fer un tomb a la seva carrera quan va canviar les retransmissions esportives per la informació general, social i política, i va assumir la direcció del programa estrella de l ‘emissora: El matí de Catalunya Ràdio fins al 2008.
Pel que fa la seva activitat a la televisió, destaquem entre el 1988 i el 1991 va presentar a TVC el concurs Tres pics i repicó, a més de ser-ne guionista. També ha estat guionista d’El joc del segle. El 1999 va codirigir i presentar Aquest any, cent!, una sèrie que va repassar la història del FC Barcelona, que aquell any celebrava el centenari. Antoni Bassas s’incorporà l’any 2009 a la delegació que té TVC als Estats Units fins al 2013.
Després de la seva etapa com a corresponsal de TVC a Washington , a l’estiu de 2013, va incorporar-se a l’equip directiu del diari Ara. És el director audiovisual del diari i a partir del març de 2014 va dirigir i presentar un programa de televisió en línia titulat AraBassas.
Ha publicat:
A un pam de la glòria (1992) on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu.
Bon dia, són les vuit! (2018) - Premi Josep Pla 2018 amb unes memòries sobre la seva etapa a Catalunya Ràdio.
En el decurs de la seva carrera ha rebut molts premis i reconeixements, destaquem, entre d’altres
Premi Ondas per l‘espai d‘humor Alguna pregunta més? (1997)
Òmnium Cultural al programa El matí de Catalunya Ràdio (1998)
Millor Periodista Esportiu pel programa de TVC Aquest any, cent! (1999)
Premi Nacional de Periodisme, atorgat per la Generalitat de Catalunya (2001)
Ràdio Associació al Millor Professional pel conjunt de la seva trajectòria (2001)
Premi Nacional de Radiodifusió (2005)
LA VERITAT A LES NOTÍCIES I LES FAKE NEWS
Darrerament es parla molt de notícies falses. I és que una informació pot ser veritat i per això ho creiem. Un estudi afirma que el 86% dels espanyols té dificultat en distingir les noticies falses de les vertaderes.
Sempre s’han dit veritats i mentides. La recerca de la veritat és de sempre. A l’Evangeli surt unes 25 vegades la paraula veritat. Però perquè es parla ara tant?
Estem inundats d’informació: El mòbil, les aplicacions, les xarxes socials són uns transmissors potents d’informació i els periodistes han perdut el monopoli de la informació. Avui en dia tothom emet i és més difícil que “coli” el relat oficial.
Passen les coses més increïbles que mai ens haguéssim imaginat: Les Torres Bessones, la pandèmia, la dimissió del Papa.....si fa temps ens ho haguessin dit, no ens ho hauríem cregut. Ara dubtem més perquè han passat coses que semblaven inimaginables.
Val a dir que tradicionalment els mitjans de comunicació tenien una imatge de solvència i veracitat que s’ha vist alterada en els darreres anys.
Per una banda les audiències són diners i això com a mínim ha fet que els titulars serveixin per a captar audiència.
També amb les notícies es construeix una visió del món. Això fa que alguns mitjans facin ús de males praxis.
Els governs o alguns poders ataquen a la premsa i l’acusen de no dir la veritat. Es tracta de desprestigiar mitjans tradicionals. Com a exemple tenim en Donald Trump que el primer que va fer en prendre possessió i després durant el seu mandat va ser atacar a la premsa.
I les mentides triomfen perquè van adreçades a les emocions...i podrien ser veritat i ens agrada viure en bombolles de confort.
Ens podem defensar de les notícies falses?
Tradicionalment s’ha dit que els fets són sagrats però les opinions lliures. Avui en dia sembla que hagi de ser al revés.