Què puc fer perquè els meus nets llegeixin?

10/01/2023
Conferenciant: Màrius Serra Roig
Lloc: Centre Cultural Calisay
Alt

Moltes persones estan neguitejades perquè els petits no llegeixen. I és que llegir és una aventura positiva en tots els sentits. En Màrius Serra, en aquesta conferència, ens ha ensenyat algunes pautes per a facilitar l’entrada al món de la lectura.

 

Màrius Serra i Roig

Escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català.

Llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.

Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33.

Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia

Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia des del 1990, quan va substituir Tísner, i de l'espai L'enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio.

Va col·laborar amb el magazín diari Divendres de TV3.

Des del 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Ha publicat Narrativa breu, Novel·la, Literatura infantil, Assaig, Enigmística i mots encreuats i també ha fet moltes traduccions de l'anglès.

La nostra Llibreria Set-Ciències té una mostra, al vestíbul , de les seves obres publicades que podeu consultar i adquirir.

Ha rebut molts premis i reconeixements, en destaquem entre d’altres

•          1994 — Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa per Mon oncle

•          1999 — Premi Ciutat de Barcelona per La vida normal

•          1999 — Premi Octavi Pellissa per Verbàlia

•          2001 — Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Verbàlia

•          2001 — Premi Lletra d'Or per Verbàlia

•          2006 — Premi Ramon Llull de novel·la per Farsa

•          2012 — Premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur

 

 

Com encarem la manca de lectura?

Hi ha molta preocupació en la gent gran perquè els nets no llegeixen i es passen gran part del temps amb pantalles d’ordinador i mòbils. Però d’entrada és cabdal transmetre que la lectura no és un fet obligatori i que tampoc ens hem d’angoixar per aquest motiu.

La primera pauta que hem de tenir en compte és que hem de transformar les coses que no coneixem en atractives. Aquesta va ser una de les raons per les quals el conferenciant mateix i la Roser Calafell van idear les Aventures de la Napeu. En aquests llibres, una senyora molt vella, la Napeu, i que coneix l’origen de totes les paraules és el fil conductor d’unes aventures enginyoses i atractives tot emprant la màgia de les paraules i els jocs lingüístics. En Màrius Serra incideix en que es important que els nens sàpiguen que darrera una paraula hi ha una família com .... “més vell que anar a peu” o com “OK”. De tot això es pot fer una aventura.

El llenguatge és un gran tresor que cada generació ha d’explorar i trobar i és l’arxiu de memòria històrica més immaterial que tenim.

 

La riquesa de les paraules, la riques de la llengua

La fortalesa és que la llengua amaga missatges inconvenients o sorprenents. Les paraules volen dir més d’una cosa. Per què els de Mollet i Granollers no es poden veure? perquè tenen Parets. La llengua és complexa, es el motor de la lectura, de la oralitat de literatura, de la creativitat. L’important és el que queda viu després de llegir tant se val com i per on s’hagi llegit. Obrim un llibre i ja hi som dins. Llegir pot ser sempre una aventura. Hi poden haver estratègies.. no donar la xapa no fer-se pesat....dur uns quants llibres i “amagar” algun. Sempre hi ha una descoberta possible.

 

Com a exemple de riquesa de la llengua en una sola paraula tenim coma exemple la paraula robot. Els germans Capek (de Txèquia) van escriure una obra on sortien uns personatges que inicialment s’havien de dir labora i al final es va dir en txec “robota” (treball forçós. Estirar el fil d’una cosa enganxa i són aventures que viuen els nens. Transformar una idea de llunyania en un escenari on poder penetrar i lliurement trobar un mon nou. En el llibres hi ha dels mes global al mes local.

 

El món local. I com a exemple Arenys

Es clau transmetre als nens les frases fetes locals.. Per a ser global abans has de ser local.

Per què anem a dormir amb olleres?

Que és un barri?

Que es un rial?

Que vol dir posar la post?

I “Anar a Tocar ratlla” i “Anar a cobrar a Can Ramis” i  Quan és la “Nit de naps i cols”?

Aquestes expressions arenyenques no les podem perdre.

 

El pensament lateral

Com relacionar coses que aparentment no tenen cap relació? Aquesta es una manera per a elaborar enigmes i una possibilitat d’esquer a la lectura a les noves generacions. La llengua té la realitat de dir que és un codi de signes  el codi amb la ortografia i la semàntica. Hi ha un camp molt ampli de llenguatge figurat que el fa molt atractiu i també m olt complicat.

No estem acostumats a relacionar lletres amb números.

 

Principi de creativitat

Les paraules van canviant. Un mòbil fa uns anys era un aparell que es posava als llits dels nadons per a que dormissin. Un servidor era “un segur servidor” de referència obligatòria en les cartes i ara és un ordinador. Un single, fa uns anys era un disc de vinil i ara és un solter. La llengua és un ésser viu i si el sabem transmetre amb capacitat de seducció les noves generacions se’l faran seu, el català i qualsevol llengua. Tinguem present que amb menys paraules que gestionem menys capacitat de pensar coses complexes tenim.

Abans de cloure la conferència en Màrius Serra ens posa a prova amb uns enigmàrius i que és un compendi del que ha anat explicant de riquesa de la llengua i creativitat.

 

Cloenda

Es molt important tenir consciencia de què valorem en la societat. El que no pot ser es que els pares estiguin angoixats perquè no llegeixen els seus fills però potser els fills no han vist llegir mai als pares. I què llegim? La lectura ja sabem que és un esforç, però un esforç diferent. La lectura és un fet revolucionari, individual i molt lligat a l’àmbit de llibertat. No tothom arriba a tenir la lectura com una activitat quotidiana però qui hi arriba en descobreix la màgia. Si de petit es llegia, aquella llavor queda i quan les circumstàncies hom permeten tornarà al text. El que no pot ser es que tinguem por a la llengua. Els hem de donar als infants les eines i provocar les actituds i els aprenentatges.