El 28 d’abril de 2023 un grup de l'Aula va fer una visita guiada doble a  la TORRE BELLESGUARD  i  al MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA, tots dos a Barcelona.

TORRE BELLESGUARD d’ANTONI GAUDÍ 1900-1909

La Casa Figueras més coneguda com a Torre Bellesguard es troba als peus de la serra de Collserola, a Barcelona, en el barri que va ser l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, des de 1897 agregat a Barcelona..

En el terreny on es va construir la casa va haver-hi en època medieval un castell erigit per Martí I l'Humà, l'últim rei d'Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Va ser aquest monarca el que va batejar el lloc com Bellesguard, per la seva magnífica panoràmica del pla de Barcelona.

D'aquest antic castell subsistien unes restes de muralla i dues torres semi-enderrocades que Gaudí va integrar en el projecte de la casa. Amb aquesta inspiració, l'arquitecte va dissenyar un conjunt que recorda a un castell medieval, que destaca per la seva gran verticalitat i les seves solucions pròximes a l'arquitectura gòtica, encara que amb un fort segell personal, com és característic en totes les seves obres.

Aquesta obra pertany al període neogòtic en què l'arquitecte es va inspirar sobretot en l'art gòtic medieval, el qual assumeix de manera lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals. El neogòtic va ser en aquella època un dels estils historicistes de major èxit,

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

Monestir de monges de l’ordre del Císter, sota el guiatge de la Regla de sant Benet. Està situat al peu de la muntanya del Tibidabo.

A través dels segles, per diversos motius, la comunitat ha estat itinerant, havent-se hagut de traslladar en quatre ocasions sempre a la vora de Barcelona.

L’edifici actual és obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937) d’estil modernista neogòtic.

L'església és planta de creu llatina, d'una sola nau i coberta amb voltes ogivals nervades.

El claustre proveït d'unes arcades que combinen el totxo vist per les columnes amb pedra artificial a la base i capitells i arcs, també de totxo.

Cal destacar La Mare de Déu del Cor (s. XIV).

L’actual comunitat elabora dolços, que posa a la venda a l’igual que productes de l’hort.

Hi ha hostatgeria i realitzen treballs d'enquadernació.