Notícies

ETIÒPIA: PER LES TERRES DEL NIL BLAU. MITES I LLEGENDES DE L’ANTIGA ETIÒPIA

Alt

 

 

Toni Arbonès Petit és periodista de Catalunya Ràdio des dels inicis, l’any 1983.

Treballa com a redactor de notícies internacionals dels Serveis Informatius d'aquesta emissora.

Es membre del Consell Editor de la revista Altaïr.

També va treballar a BTV

L'any 1988 va participar a l'Expedició Catalana al K2 com enviat especial de Catalunya Ràdio, del qual en sortí un llibre

L’ètica de la intel·ligència artificial

Alt

Tenim Intel.ligència artificial arreu i també en les tasques quotidianes, com  les de cercar un taxi o veure una sèrie en una plataforma digital. La Intel.ligència artificial ens vol fer la vida més fàcil però també ens influència en les nostres decisions.

 

L'espai públic o el patrimoni històric del Trienni Liberal 1820-1823

Alt

 

 

 

Jordi Roca Vernet és professor de la Universitat de Barcelona.

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània i Doctor en Història (Universitat Autònoma de Barcelona).

Les seves línies de recerca van cap a la Història cultural i social de la política durant el segle XIX, la Història del primer constitucionalisme i del parlamentarisme liberal i la Història del federalisme i del republicanisme.

Dirigeix moltes tesis, tesines, treballs de Màster i treballs de recerca.

Ha publicat molts articles en revistes especialitzades.

 

ELS HOSPITALS I LA COVID 19: COM VAN AFRONTAR LA PANDÈMIA

Alt

Amb la Covid-19 mai havia passat una cosa similar; els que estaven a primera línia de treball, en aquest cas, a l’Hospital del Mar una de les coses primeres coses que van constatar va ser la desmotivació dels professionals sanitaris per l’alt nivell de defuncions i la seva poca capacitat d’actuació efectiva. El primer cas fou el 28 de febrer del 2020. La conferenciant va fer tot seguit una relació de les actuacions en diferents àmbits com la dels enginyers, la salut mental, les vacunes, els costos, l’allargament de les consultes i dels temps d’espera d’intervencions quirúrgiques.

La cartilla republicana antifascista 1937-1938

Alt

La «Cartilla antifascista» es va crear per a ensenyar a llegir i a comptar els soldats republicans durant la guerra civil espanyola. La primera edició fou l’any 1937, a Valencia. Foren uns 25.000 exemplars. La segona edició fou d'uns 100.000 exemplars que es van distribuir a les trinxeres per a que els soldats aprenguessin a llegir i a comptar.

 

EL CONFERENCIANT

SORTIDA MATINAL AL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA I TORRE DE BELLESGUARD

Alt

El 28 d’abril de 2023 un grup de l'Aula va fer una visita guiada doble a  la TORRE BELLESGUARD  i  al MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA, tots dos a Barcelona.

 

TORRE BELLESGUARD d’ANTONI GAUDÍ 1900-1909

Viu la música: Laboratori musical per adults

Laia Torres Badosa

Inscripció Oberta. Durant el mes de maig, els divendres al matí de 10 a 11, a la sala d’actes de la biblioteca, la Laia Torres Badosa https://laiabadosa.com/ farà un taller: Viu la música: Laboratori musical per adults.  L’objectiu del qual és tenir una experiència musical a través del cos, la veu i el moviment i els beneficis que comporta viure-ho en grup. El Taller ens aproparà a diferents elements del llenguatge musical, la seva estructura i el món sonor d’una forma creativa i curiosa. No cal tenir coneixements musicals,

Pompeu Fabra: un model de llengua per a un projecte de país

Alt

Pompeu Fabra neix a Gràcia el 1868, fill d’una família de classe mitjana. En aquells temps la llengua de l’escola era el castellà i quan als 15 anys va voler escriure una carta als nebots es va adonar que no sabia escriure en la seva llengua. Es va entossudir en aprendre el català i des d’aquell moment no va parar de llegir i d’estudiar i es va proposar de fer una gramàtica catalana com la dels altres idiomes que coneixia.

L'AULA US DESITJA UNA BONA DIADA DE SANT JORDI

Alt

POMPEU FABRA I POCH

(Gràcia, Barcelona 1868 - Prada, Conflent 1948). Filòleg.

REPTES DEL SISTEMA SANITARI EN UN FUTUR IMMEDIAT

Alt

El primer repte o problema del sistema sanitari és l’infrafinançament crònic. A l’any 2022 es va fer en despesa sanitària uns 14.100 milions d’euros. Cal un un millor finançament. Aniria bé arribar al 7% del PIB per a millorar les infraestructures i les condicions del personal sanitari que és el segon repte de la sanitat. Cal tenir més recursos però no per a fer el mateix.

 

EL CONFERENCIANT